tresorsambhistoria.es

DOCUMENT D’EXPROPIACIÓ DE 1974

HISTÒRIA PERSONAL:

És la casa de la meua família, construïda pel meu besavi, on van viure els meus besavis, els meus iaios, els meus pares i els meus germans. En 1904, el meu besavi va arrendar 10 fanecades de terra d’horta, de la Casa del Marqués, en la Partida de Vera, amb dret de conreu, edificació i habitatge. 70 anys després, el 20 de maig de 1974, els meus iaios, els meus pares i els meus germans van ser desallotjats per a la construcció de la fase 2 de la Universitat Politècnica.
Ma mare conta que eixe dia, mentre mon pare acabava de collir la terra que sempre havia llaurat, un guàrdia civil l’apuntava amb el canó de l’arma.
Ma mare relata que als llauradors els van oferir treball en la mateixa universitat, com a conserges o diversos llocs de treball… El meu iaio i mon pare no ho van admetre. Com diu Joan Fuster, van ser dels valencians que es resistiren a ser proletaritzats.
El meu iaio va caure en una depressió profunda fins a la seua mort. Mon pare de nit i matinada anava a les terres que quedaren i queden als voltants de Benimaclet, barri on jo ja vaig nàixer, i on, conscients del preu que es paga (que no diners) des dels avantpassats fins a les generacions que vindran, no deixa de defensar l’horta.
25 anys després, ma mare va vore com l’alqueria dels seus pares era també expropiada per a ampliar les vies de Renfe, en l’Horta Sud, carretera d’en Corts.
En 1904, en l’escriptura adjuntada, es concreta que en cas d’expropiació els meus besavis i hereus sols rebrien la part de l’edificació, circumstància per la qual la meua família es va trobar en una situació delicada econòmicament parlant i, sobretot, com a projecte vital. Per a mi és l’evidència de com l’horta forma part de la identitat d’un poble. Encara estem en un moment delicat amb amenaces constants per a la joia que és l’horta en la ciutat de València i les seues comarques, i cal recuperar la memòria emotiva, afectiva, per a no repetir situacions que poden suposar un cost dolent i innecessari.
Ma mare conta que protestaren, que hi havia la possibilitat de construir la Universitat Politècnica en un altre lloc, però no hi va haver possibilitat.
Ara té 85 anys. Diu que no li agrada recordar, va suposar una ruptura vital per a ella i no es va poder refer. Mon pare ja és mort. Açò vol ser un homenatge al seu relat.

EXPLICACIÓ DE L´OBJECTE:

És una fotografia de l’alqueria familiar, que es va iniciar la construcció en 1904, i es va expropiar en 1974 per a la construcció de la 2a fase de la Universitat Politècnica. Ja no hi és. La fotografia és de l’any 1971. Alçària 1 m; amplària: 1,5 m. Feta per “Fotos Daniel, en José Benlliure, 259”. Forma part d’una sèrie de fotos del registre de les parcel·les i habitatges que anaven a desallotjar i expropiar.
Una volta desapareguda la casa, ma mare va encomanar fer esta foto d’estes dimensions, que sempre ha estat en la seua última casa com un membre silent més, reclamant el seu lloc en la memòria; reclamant no desaparéixer del tot. Aquests objectes son per recordar els meus familiars i l’essència de la casa.

Propietat de: Cristina Sanchis

Categoria: Política
Dècada: 1900

0

Scroll to Top