HISTÒRIA PERSONAL:
Per a mi és important pel fet de pertànyer al meu rebesavi i al meu besavi, però també perquè parlen de la seua dedicació a la terra treballant com a jornalers dels terratinents locals d’aleshores o bé arrendant-los terra amb la qual complementar el treball extret de les poquetes terres pròpies. A més a més, de l’observació d’aquests quaderns no sols es pot veure allò que es pagava per l’arrendament o el treball d’uns trossos de terra, sinó també en una de les llibretes quin era el manual que els llauradors seguien per a, de forma autodidàctica, ensenyar-se a escriure els documents que segons el seu ofici els feien falta. |
EXPLICACIÓ DE L´OBJECTE:
Són una llibreta i un llibre de reduïdes dimensions: – El primer és una llibreta de comptes i rebuts, signats pels terratinents locals, en la qual es deixa constància les terres treballades per Francisco Vilaplana Montiel, i després el seu fill, Francisco de Paula Vilaplana Pascual, com el preu que satisfeien per tindre-les arrendades. La llibreta abasta des del 1891 fins a primeries de 1900. – El segon és un llibre de formació per a l’artesà (o llaurador) on hi ha diferents models per ensenyar a escriure una carta, dur la comptabilitat, fer un rebut, etcètera i que fou propietat de Francisco de Paula Vilaplana Pascual, el qual, va emprar per a la seua formació autodidàctica. |