tresorsambhistoria.es

REGALS CASAMENT

HISTÒRIA PERSONAL:

Es tracta de tres peces d’orfebreria que simbolitzen un dels rituals familiars més habituals a la societat tradicional valenciana de les primeres dècades del segle XX, la petició del casament. A Alcàsser i als pobles del voltant de l’Horta Sud, aquest fet es coneix com “anar a traure la cara”. En aquest cas, són els objectes que materialitzaren el pacte matrimonial de la boda dels meus besavis Martí i Teresa l’any 1926. El besavi Martí havia quedat orfe de mare ben jove, aleshores la seua germana major va actuar com a matriarca de la família. En començar a festejar, els germans va comprar a València tres moneders de mà de malla de plata idèntics per a fer-los servir com a objecte en el moment de demanar la mà a la seua cunyada. Habitualment, el promés duia a la promesa un objecte sumptuari com un ventall o mantó de Manila, però en aquells anys estava de moda aquest tipus de bossa de mà i van optar per innovar. A més, també el van acompanyar un adreç d’or del qual conservem la polsera i una imatge religiosa que sovint solia ser la que coronaria la cambra matrimonial o el menjador. La besàvia Teresa li va entregar a canvi uns botons de puny d’or i diamants rosa, junt amb un portamonedes de malla de plata. Aquest ritual es feia patent a casa de la promesa, on habitualment la mare de la promesa feia un convit amb els dolços típics del poble i acudien els pares del promés, junt amb aquells que actuarien com a padrins del casament. Aquesta festa de caràcter domèstic obria un nou període per a la parella, la preparació de l’aixovar, i entraven a l’etapa final amb les amonestacions que es feien setmanes prèvies a la boda.
La besàvia Teresa, per a obsequiar el seu promés, es va traslladar fins a l’estudi del fotògraf Alejandro Quiles de Catarroja, on es va fer aquest retrat d’estudi en què lluïa el moneder de plata i l’adreç. Els objectes han passat per quatre generacions, raó per la qual no conservem el joc de l’adreç complet ni l’agulla del besavi Martí. En canvi, sí que hem pogut conservar els moneders de malla de plata que hui dia estan a les meues mans, gràcies a l’estima que ma tia Tere em va transmetre per ells. És un símbol de les arrels de la família.

EXPLICACIÓ DE L´OBJECTE:

Moneders de plata, elaborats amb malla d’aquest metall preciós. Tenen el marc metàl·lic des del qual se subjecta tot el cos de la malla. Els dos estan rematats per decoració a la part inferior, amb fleix i boletes. El moneder femení té com a passador dos safirs amb forma punteguda. El moneder femení posseeix una cadena per a perdre’l de la mà, en canvi, el masculí té una argolla per poder-lo agafar a la cadena del rellotge de butxaca. Es van comprar a la tenda d’articles de plata Santa Caterina, ubicada al desaparegut carrer Saragossa de València. La procedència de l’objecte la coneixem gràcies a la caixa del moneder gran.

Polsera d’or amb diamants rosa: es tracta d’un braçalet propi dels anys vint, amb una decoració art déco rematada per cristalls semipreciosos. La procedència d’aquest objecte és desconeguda, però sí que sabem que era habitual que aquests jocs de joies es compraren a venedors ambulants que, vinguts de la ciutat, oferien al poble la compra de les peces per mitjà de pagaments a terminis. Cada vegada que el venedor rebia una quantitat de diners, signava un cartonet al deutor. Aquesta informació la coneixem gràcies a les fonts orals.

Botons de puny d’or: aquests també guarden un estil semblant amb la polsera, amb forma redona i decoració art déco. Rematats amb filigrana i un diamant rosa.

Propietat de: David García

Categoria: Vida social
Dècada: 1920

0

Scroll to Top